La importància d’una mirada

     Encara no m’explico l’efecte de la seva enigmàtica mirada, fosca, penetrant, capaç de retenir-me al seu costat una temporada.
     Aquella tarda no va ser com les altres.

     Asseguda en la barra del bar distreia el meu avorriment observant el buit. Llavors va entrar ell, els seus ull em van traspassar i em van retornar unes velles pàgines del llibre de la meva vida. Ell va creure que havia lligat. Es va apropar a mi i vam beure junts, sortim al poc a prendre l’aire.
     Sota els fanals del parc, ens vam mirar amb insolència. Els seus ulls pertorbadors em vam paralitzar el cervell. De sobte, vaig parlar: “Jo et conec. Tu i jo hem viscut junts”, no podia creure’l. Ho vaig intentar arreglar: “Crec que ho he somiat”. No es va sorprendre. Havia de pensar que lligant jo era bastant original.
     Aquella mateixa nit ens vam ficar al llit. Aquella mateixa setmana, jo tenia les claus de la seva casa. Aquell mateix mes, va ser ell qui va venir a viure a la meva. Va ser una relació estranya, ni tan sols estava enamorada, només era un capítol dels meus records. Un dia em vaig despertar, després de dos anys, els seus ulls eren opacs, la seva mirada apagada. El misteri s’hi havia esfumat, i simplement ens vam dir adéu.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

w

Conectando a %s